Tres membres dels Amics del vi Terra Alta viatgen als Estats Units per conèixe’n l’activitat vinícola
ORIOL GRÀCIA (12/01/2015). Deia Josep Pla que "en aquestes latituds [en
referència a la conca mediterrània], el vi és un element inseparable de la
vida". I seguint aquesta lògica no és d’estranyar que els principals països
productors de vi —quantitativament parlant— siguin França, Itàlia i Espanya,
tots banyats pel mare nostrum. Però en un món en xarxa on tot és a
un tir de pedra, el mercat vinícola ha guanyat en extensió i diversitat: els
darrers anys, els Estats Units, l’Argentina, Sud Àfrica, Austràlia i Xile s’han
consolidat en el mapa del vi. Aquests països no acumulen el bagatge històric
dels productors mediterranis, però d’aquesta debilitat aparent n’han fet una
virtut: sense les mans lligades a la tradició, han modernitzat la vinicultura i
la tecnologia enològica amb l’interès del qui comença. El resultat? Vins
qualitat equiparables sense problema als que es puguin fer al sud d’Europa.
 |
| Martí, Vicens i Navarro a Napa Valley, la regió vinícola més famosa de Califòrnia |
Precisament, els reptes que la globalització del món del vi posa sobre la taula
van cridar l’atenció de tres joves professionals de la Terra Alta: Jaume Martí
de l’Agrícola de Sant Josep, Josep
Vicens de Celler Josep Vicens i Jordi Navarro de Vi Origen. Perquè si bé
és cert que el vi ha contribuït a
rescatar part de la ruralia catalana de l’anonimat —els èxits dels productors
de casa nostra ja fa anys que es fan notar—, aquests tres joves de la Terra
Alta són conscients que el cofoisme, pot ser contraproduent. Per això,
recentment han visitat els comtats de Napa, Sonoma
i Santa Barbara, el cor de la indústria del
vi californiana, un sector que té només dos-cents anys, però que avui dia
experimenta amb gairebé totes les tècniques possibles de la vinificació.
 |
| Vinyes de Ridge Vineyards a Sonoma Valley El vi no és una simple moda |
“La majoria de vins que hem tastat, per molt
expressius i intensos que fossin, mai ens han exigit un esforç intel·lectual
desmesurat per entrendre'ls. Això contrasta amb molts vins de prestigi
europeus, que de vegades tenen sabors insòlits
i difícil de comprendre”, explica Jaume Martí de la cooperativa Agrícola
Sant Josep de Bot. I això demostra que gaudir d’un vi ben fet és a l’abast de
tothom, sense necessitat d’expressions barroques i altisonants per intentar-lo
definir. “Del viatge a Califòrnia em vaig
quedar amb la sensació que els nord-americans, a diferència de molts europeus,
beuen vi perquè els n’agrada el sabor i perquè és una beguda associada a un
cert estatus social, però en cap cas perquè estigui de moda o es vulgui anar
d'expert”, afegeix Martí.
Jordi Navarro de
l’empresa ViOrigen —que treballa en la
promoció vinícola i enoturística de la Terra Alta— va quedar captivat per la
relació entre els cellers i els propietaris agraris: “Els cellers que no tenen vinya pròpia, molt comú al comptat de Santa Barbara, s'asseguren el subministrament de raïm
mitjançant contractes retribuïts amb un import per unitat de superfície i no
per volum de producció. Aquest és, per tant, un enfocament orientat a la
qualitat i no a la quantitat”. “Als
Estats Units, el treball a la vinya és molt precís. Però a més, des de el
vessant purament vinícola hi ha dos matisos que crec que marquen la diferència
amb Europa: l’obsessió per la franquesa dels vins, tant pel que fa a les
característiques sensorials —color, olor i gust— com de presentació.
L'etiquetatge, per exemple, és impecable en el disseny i en la informació que
s’ofereix al consumidor. Els americans tenen un sentit pràctic molt
desenvolupat. Els missatges que reps són clars, breus, rapidament
intel·ligibles, molt depurats. I tot plegat té una relació directa amb
l'orientació del negoci al client”, afegeix Jaume Martí.
 |
| "Tasting room" a Lompoc a Santa Barbara County |
La consideració pel client
Què els països
històrics —és a dir, els principals productors de vi europeus— han d’adoptar
tècniques de venda més actualitzades i menys encotillades, és una obvietat.
Així, almenys ho va constatar Jaume Martí: “Fora
de la ruta pròpiament vinícola, a Nova York, vam pujar a la planta trenta-sis
de l’hotel Mandarin Oriental, on hi ha un
restaurant amb vistes sobre Central Park.
La nostra intenció no era altra que xafardejar. I malgrat que anàvem amb
motxilla i càmera de turista, la cap de sala ens va acomodar en una taula del
bar, sense cap tipus de prejudici. Estic segur que ni a Barcelona, ni a Madrid
no ens haguessin ni deixat passar del carrer. L’actitud de la cap de sala, ens
va transmetre la sensació que cada lloc de treball —des d'un cambrer a cap de
sala— té una formació precisa i una gran consideració pel client. L’establiment
i totes les persones que li donaven vida destil·laven especialització”.
L’equilibri entre negoci, oci i turisme
El recorregut del
Jaume, el Josep i el Jordi no va deixar de banda la regió de Napa Valley, una vall situada en una zona coneguda per
la qualitat dels vins i per l’aposta per l’enoturisme.“La gestió del turisme vinculat al vi és un dels aspectes que més m’ha
impactat. Tan sols cal dir que la majoria dels cellers que vam visitar venien
el 70% de la producció en les seves pròpies instal·lacions”, explica Josep Vicens. Després continua: “Els darrers anys a la Terra Alta hem fet un pas de gegant, però encara
ens falta creure més en el nostre producte, tant en els vins com en el
paisatge. A casa nostra, la major part de cellers no estem preparats per rebre
visites diàriament”. “Aquí contemplem
l'enoturisme com una disciplina del negoci. Als Estats Units està més integrat
en el pla de màrqueting. Tots els cellers fan unes accions específiques
adreçades al ‘trade’ —restaurants,
botigues, majoristes, etc.— i unes altres al client final i al turista.
L’enoturisme està integrat en la seva estratègia comercial i això genera un
model que equilibra negoci, oci i turisme d'una manera efectiva”,
assegura Jaume Martí.
 |
| Tast professional a Robert Mondavi Winery a Oakville, Napa Valley |
Josep Pla, sobre la
Terra Alta, va escriure: “És un país
llunyà, somort, àton, i sembla viure en una convalescència accentuada”. D’això
ja en fa uns quants anys. Ara segurament, l’anàlisi de l’escriptor de Palafrugell
seria més positiva, perquè malgrat tots els ‘peròs’ la Terra Alta és una regió
atenta al que passa fronteres enllà i que ha aconseguit realçar els potencials
del vi i del seu paisatge.
Informació sobre els vins de Califòrnia: http://www.discovercaliforniawines.com/
