Aprendre dels vins de Califòrnia

Tres membres dels Amics del vi Terra Alta viatgen als Estats Units per conèixe’n l’activitat vinícola

ORIOL GRÀCIA (12/01/2015). Deia Josep Pla que "en aquestes latituds [en referència a la conca mediterrània], el vi és un element inseparable de la vida". I seguint aquesta lògica no és d’estranyar que els principals països productors de vi —quantitativament parlant— siguin França, Itàlia i Espanya, tots banyats pel mare nostrum. Però en un món en xarxa on tot és a un tir de pedra, el mercat vinícola ha guanyat en extensió i diversitat: els darrers anys, els Estats Units, l’Argentina, Sud Àfrica, Austràlia i Xile s’han consolidat en el mapa del vi. Aquests països no acumulen el bagatge històric dels productors mediterranis, però d’aquesta debilitat aparent n’han fet una virtut: sense les mans lligades a la tradició, han modernitzat la vinicultura i la tecnologia enològica amb l’interès del qui comença. El resultat? Vins qualitat equiparables sense problema als que es puguin fer al sud d’Europa.

Martí, Vicens i Navarro a Napa Valley, la regió vinícola més famosa de Califòrnia

Precisament, els reptes que la globalització del món del vi posa sobre la taula van cridar l’atenció de tres joves professionals de la Terra Alta: Jaume Martí de l’Agrícola de Sant Josep, Josep Vicens de Celler Josep Vicens i Jordi Navarro de Vi Origen. Perquè si bé és cert que el vi ha contribuït a rescatar part de la ruralia catalana de l’anonimat —els èxits dels productors de casa nostra ja fa anys que es fan notar—, aquests tres joves de la Terra Alta són conscients que el cofoisme, pot ser contraproduent. Per això, recentment han visitat els comtats de Napa, Sonoma i Santa Barbara, el cor de la indústria del vi californiana, un sector que té només dos-cents anys, però que avui dia experimenta amb gairebé totes les tècniques possibles de la vinificació. 

Vinyes de Ridge Vineyards a Sonoma Valley

El vi no és una simple moda

“La majoria de vins que hem tastat, per molt expressius i intensos que fossin, mai ens han exigit un esforç intel·lectual desmesurat per entrendre'ls. Això contrasta amb molts vins de prestigi europeus, que de vegades tenen sabors insòlits i difícil de comprendre”, explica Jaume Martí de la cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot. I això demostra que gaudir d’un vi ben fet és a l’abast de tothom, sense necessitat d’expressions barroques i altisonants per intentar-lo definir. “Del viatge a Califòrnia em vaig quedar amb la sensació que els nord-americans, a diferència de molts europeus, beuen vi perquè els n’agrada el sabor i perquè és una beguda associada a un cert estatus social, però en cap cas perquè estigui de moda o es vulgui anar d'expert”, afegeix Martí.

Jordi Navarro de l’empresa ViOrigen —que treballa en la promoció vinícola i enoturística de la Terra Alta— va quedar captivat per la relació entre els cellers i els propietaris agraris: “Els cellers que no tenen vinya pròpia, molt comú al comptat de Santa Barbara, s'asseguren el subministrament de raïm mitjançant contractes retribuïts amb un import per unitat de superfície i no per volum de producció. Aquest és, per tant, un enfocament orientat a la qualitat i no a la quantitat”. “Als Estats Units, el treball a la vinya és molt precís. Però a més, des de el vessant purament vinícola hi ha dos matisos que crec que marquen la diferència amb Europa: l’obsessió per la franquesa dels vins, tant pel que fa a les característiques sensorials —color, olor i gust— com de presentació. L'etiquetatge, per exemple, és impecable en el disseny i en la informació que s’ofereix al consumidor. Els americans tenen un sentit pràctic molt desenvolupat. Els missatges que reps són clars, breus, rapidament intel·ligibles, molt depurats. I tot plegat té una relació directa amb l'orientació del negoci al client”, afegeix Jaume Martí.

"Tasting room" a Lompoc a Santa Barbara County

La consideració pel client

Què els països històrics —és a dir, els principals productors de vi europeus— han d’adoptar tècniques de venda més actualitzades i menys encotillades, és una obvietat. Així, almenys ho va constatar Jaume Martí: “Fora de la ruta pròpiament vinícola, a Nova York, vam pujar a la planta trenta-sis de l’hotel Mandarin Oriental, on hi ha un restaurant amb vistes sobre Central Park. La nostra intenció no era altra que xafardejar. I malgrat que anàvem amb motxilla i càmera de turista, la cap de sala ens va acomodar en una taula del bar, sense cap tipus de prejudici. Estic segur que ni a Barcelona, ni a Madrid no ens haguessin ni deixat passar del carrer. L’actitud de la cap de sala, ens va transmetre la sensació que cada lloc de treball —des d'un cambrer a cap de sala— té una formació precisa i una gran consideració pel client. L’establiment i totes les persones que li donaven vida destil·laven especialització”.

L’equilibri entre negoci, oci i turisme

El recorregut del Jaume, el Josep i el Jordi no va deixar de banda la regió de Napa Valley, una vall situada en una zona coneguda per la qualitat dels vins i per l’aposta per l’enoturisme.“La gestió del turisme vinculat al vi és un dels aspectes que més m’ha impactat. Tan sols cal dir que la majoria dels cellers que vam visitar venien el 70% de la producció en les seves pròpies instal·lacions”, explica Josep Vicens. Després continua: “Els darrers anys a la Terra Alta hem fet un pas de gegant, però encara ens falta creure més en el nostre producte, tant en els vins com en el paisatge. A casa nostra, la major part de cellers no estem preparats per rebre visites diàriament”. “Aquí contemplem l'enoturisme com una disciplina del negoci. Als Estats Units està més integrat en el pla de màrqueting. Tots els cellers fan unes accions específiques adreçades al ‘trade’ —restaurants, botigues, majoristes, etc.— i unes altres al client final i al turista. L’enoturisme està integrat en la seva estratègia comercial i això genera un model que equilibra negoci, oci i turisme d'una manera efectiva”, assegura Jaume Martí.

Tast professional a Robert Mondavi Winery a Oakville, Napa Valley

Josep Pla, sobre la Terra Alta, va escriure: “És un país llunyà, somort, àton, i sembla viure en una convalescència accentuada”. D’això ja en fa uns quants anys. Ara segurament, l’anàlisi de l’escriptor de Palafrugell seria més positiva, perquè malgrat tots els ‘peròs’ la Terra Alta és una regió atenta al que passa fronteres enllà i que ha aconseguit realçar els potencials del vi i del seu paisatge.

Informació sobre els vins de Califòrnia: http://www.discovercaliforniawines.com/